L’informem que el Tribunal Suprem ha establert en la seva sentència del 1 d’octubre de 2020 (recurs de cassació 1056/2019) el criteri interpretatiu que per aplicar l’exempció en l’IRPF per reinversió en habitatge habitual no cal necessàriament utilitzar íntegrament els diners obtinguts de la venda de l’anterior habitatge i n’hi ha prou d’aplicar per al mateix fi diners presos a préstec d’un tercer, sigui directament o bé com a conseqüència de la subrogació en un préstec prèviament contractat pel transmitent de l’immoble.
El TS estima el recurs d’una contribuent i anul·la la liquidació que li va girar Hisenda el 2012, per import de 41.255 euros, dels quals 32.790 corresponien a deute tributari i 8.464 a interessos, en considerar que únicament hi havia reinversió en els 32.000 euros que ella va pagar en metàl·lic en el moment de la signatura de la compra del nou habitatge, afegides les despeses associades i les amortitzacions del préstec hipotecari en què s’havia subrogat durant els dos anys següents a l’adquisició, però no era possible en relació amb la subrogació del préstec hipotecari per la resta de la quantia. La dona havia subrogat un préstec hipotecari que tenia subscrit el transmitent per valor de 248.000 euros.
La sentència recalca, que ni l’article 36 de la LIRPF (RDL 3/2004) ni l’article 39 del RIRPF (RD 1775/2004) «estableixen que l’import de la «reinversió» s’hagi d’entendre solament per l’import desemborsat no considerant l’import del finançament aliè disposat». És a dir, que en aquestes normes no es desprèn que no s’hagi de considerar l’import del finançament aliè sol·licitat per a la compra del nou habitatge com a quantia equivalent a l’import obtingut per l’habitatge transmès.
